La sansa és un residu amb un contingut alt de lignina (> 25%) i que es genera en grans volums. La lignina és un polímer fenòlic sense olor el qual és insoluble en aigua. Els lignosulfonats s’utilitzen com a substituts de l’àcid fúlvic en els potenciadors del sòl agrícola. Referent a això, els compostos basats en lignina presents en les formulacions es poden considerar com a àcids fúlvics. Els àcids fúlvics són quelants naturals, que faciliten l’absorció dels nutrients en el cultiu. Des del grup de recerca preveiem que la lignina del material lignocel·lulòsic (sansa) pot reemplaçar els àcids fúlvics dels potenciadors del sòl com ho fan actualment els lignosulfonats. No obstant això, la lignina extreta de la biomassa lignocel·lulòsica utilitzant la nostra metodologia no es pot emprar directament en els sòls agrícoles. Necessita una transformació química adequada dels grups fenòlics perquè sigui soluble en aigua. Llavors, la lignina es pot convertir en un quelant natural. Un quelant té la capacitat d’atrapar minerals del medi ambient i facilitar la seva ingesta per a la planta. Un quelant també permet que el sòl retingui més aigua i pugui augmentar la infiltració d’aquesta. A més, la lignina modificada pot evitar que certes toxines presents en el sòl arribin a les arrels del cultiu. En essència, la lignina modificada, en forma d’un agent quelant present en una formulació potenciadora del sòl agrícola, no només augmenta les

propietats físiques i químiques del propi sòl, sinó que també millora les interaccions de les plantes amb els microorganismes per al seu correcte desenvolupament. Els percentatges d’àcid fúlvic en les formulacions del sòl poden arribar al 15%. Per tant, es necessiten quantitats relativament altes de lignina per compensar la quantitat d’àcids fúlvics. Fins a la data, s’utilitzen lignosulfonats procedents de la indústria paperera. En la recerca d’una economia circular, estimem que, a partir de la producció total de prop de 1.600.000 tones d’oli d’oliva verge a Espanya, la sansa representa més de 3 milions de tones. La lignina de la sansa conté fins a un 37%, el que es tradueix en més d’1 milió de tones de lignina generades a Espanya. Això equivaldria a la demandada global de lignina procedent de la indústria paperera (lignosulfonats). Les propietats fisicoquímiques de la lignina depenen en gran mesura del mètode d’extracció. En el grup de recerca hem desenvolupat una metodologia sostenible utilitzant un líquid iònic el qual és reciclable. A diferència dels lignosulfonats, el pes molecular de la lignina que obtenim és més gran (superior a 30.000 Da), amb un contingut en cendres molt baix i de gran puresa. Per tot això, creiem que la lignina modificada de la sansa pot reemplaçar els àcids fúlvics i lignosulfonats de les formulacions potenciadores del sòl.